Tarde del 07/01/2012 a les 16h a Can Jofresa, Terrassa.

Pirmer partit de l'any, corresponent a la vuitena jornada de la tercera catalana.

En l'equip de fora:
1.-ToniB; 2.-Viñau; 3.-Reina; 4.-RicardP; 5.-BenF; 6.-Rocha; 7.-RafaE; 8.-MarcA; 9.-Franc; 10.-Castro; 11.-RaulM; 12.-Dowy; 13.-Guille; 14.-Jonathan; 15.-Nelson

Tarda del 07/01/2012 a les 16h a Can Jofresa, Terrassa.

Primer partit de l'any, corresponent a la vuitena jornada de la tercera catalana, enfrontava als Carboners de Terrassa, equip de casa, contra els tercers en la classificació, el RC Martorell.

Aquest era el primer partit de l'any, després dels torrons i els excessos del Nadal.

PRIMERA PART:
El clima es bastant fred, com seria el partit en moltes de les fases del joc. I així comença amb el xut de mig camp per part del Martorell, que no arriba al destí i passa la possessió a mans dels del Vallés.
A les primeres de canvi el Terrassa, sabent de la potència de la davantera del Martorell, intenta sobre el minut 3 un xut entre pals després d’un cop de càstig. Però aquest va a un cantó i molt ben executat, el 12 del Martorell la planta dins z. de marca per una sortida des de 22m.

A partir d’aquest moment hi ha varies fases que fan portar el joc al camp del Terrassa, però en elles falta profunditat o verticalitat en totes. No hi ha prou velocitat, com en la que ens tenen acostumats,  per poder sorprendre al contrari.

La força dels davanters, que juguen una mica per inèrcia però sense nord , fa que l’assaig del que hauria de ser el millor equip no arribi fins al minut 10 de mans de Marc A.
En la transformació, Nelson fa pujar al marcador el 0-7.

Era evident que alguna cosa no anava, que aquests dies de parada havien descol•locat a més d’un. I això es començà a notar en la represa mateixa del joc. Les mans sembla que no responguin les ordres que el cap envia a algun jugador dels de fora, que en més d’una ocasió males recepcions en pilotes netes dóna la possessió a l’equip contrari. Amb el següent desgast de la davantera en melés.

La concentració és evident que es difumina i sembla relaxar-se l’equip en cada interrupció del joc per part d’un o altre equip. Si no es juga concentrat, les coses no canvien: els davanters corren de costat amb la pilota, els Rucks no queden ben protegits, la davantera no munta conjunta per realitzar fases, la línia no té profunditat, la pressió sobre un contrari que rep d’esquenes la pilota és un i altre cop favorable a ell desfent-se dels que venen de cara amb un trist cop de peu, ... Masses coses per poder apuntar.

Fins al minut 28 no veiem el segon assaig del partit, de mans de Raul que rep escorat a l’esquerra una pilota a pase de T.Bolaño, que avança “verticalment” i el deixa lliure perquè l’ala entri fins a la z. d’assaig.
En la transformació Nelson fa pujar el 0-14.

Després d’aquest segon assaig el Terrassa baixa el nivell de joc, una mica tocat per la consecució d’aquest últim. Això ho aprofita el Martorell que sense gaire mèrit ni treball, més per part del Terrassa que avança sempre la seva defensa caient cops de càstigs un rere un altre, juga pràcticament el que resta de part a camp contrari; sense oblidar la quantitat de avants que es realitzen per ambdós cantons.
Tots jugant al ritme dels de casa...

Un avant de la ¾ del Martorell, uns metres més enllà de la línia de 22m dels de casa, és recuperada en la melé pel 9 vermell-i-negre que surt disparat cap a dins de 22. Provoca un cop de càstig favorable que bé aprofita el 8 del Martorell per internar-se fins la z. d’assaig i fer pujar 5 punts més al marcador. Corria el minut 32 i en la conseqüent transformació Nelson fa sumar-hi +2p. 0-21.
En el que resta de mitja el Martorell aconsegueix un cop de càstig més dins de la 22 contraria que, suposant per donar descans als davanters, es decideix llençar a pals, posant així el 0-24 al final de la primera part. Resultat amb el que s’aniria al descans.

El resum de la primera part és clar:
La línia està lenta en defensa, desordenada i massa plana com per fer una seqüència de joc d’atac correcte. Les pilotes triguen en arribar al seu destinatari i quan arriben són tan suaus que l’únic que pot fer el jugador és tapar-se pel que li vindrà a sobre.
Les pilotes que s’obren en reagrupaments són massa tendres i algunes triguen tant en obrir-se i sortir del paquet que són imprecises. En part per la mala col•locació dels que la cobreixen, que es recolzen sobre el paquet i desestabilitzen.
Cap jugador davanter té la profunditat necessària com per agafar una pilota en carrera i muntar una segona fase, inexistents aquestes. Ni tant sols estan junts com per tornar-la un cop la pilota arriba al 10 i ell ser qui les executi.
Alguns davanters guanyen metres amb penetracions, al cap i a la fi és el seu treball. Altres l’únic que fan es dur la defensa d’un costat a un altre, corrent en paral•lel i de vegades passen la patata calenta a un company.


SEGONA PART:
Canvi de mig de melé. Entra Klaus amb intenció de portar algo més d’ordre entre els davanters i mirar de jugar pilotes més ràpides.
És la reaparició d’aquest jugador després de la seva malaurada clavícula, trencada en el partit contra els TAUS a casa.

A la segona part surt el Terrassa més ficat en el partit. La primera jugada els fa entrar dins del camp del Martorell i allà es juga una bona estona.

En una escapada de la tres quarts dels de fora ràpida, fan posar el joc al camp del Terrassa que un altre cop, per defensa avançada, els xiulen en contra un c. de càstig. La represa es fa ràpida jugant cap a la dreta i deixant a Jonathan que entri entre 2contraris fins a marca.
Nelson no acaba transformant, decisió discutida, i el marcador queda 0-29.

Al minut 14 de la segona els entrenadors creuen convenient realitzar un canvi més, entra Xavi P. en el lloc de l’ala dret Jonathan, mereixedor dels aplaudiments en el que era el seu primer partit com a titular i en el que s’endu un assaig cap a casa.

Al minut 18 de la represa en una melé a 5m de la z. de marca dels de casa i favorable al Martorell, el 8 visitant acompanya la pilota fins a prop de la línia d’assaig i es desenganxa de l’agrupació amb aquesta per plantar-la dins. La posterior transformació de Nelson deixa el marcador en 0-36.
Just en la represa d’aquesta mateixa jugada, una altra desafortunada recepció del 4 vermell-i-negre, l’enèsima; acaba en 5p en contra, amb la inestimable defensa passiva de la tres quarts, tot sigui dit. En una carrera de més de 30m es planta el segon centre del Terrassa prop de pals i deixar en evidència l’equip de fora, desconcentrat i relaxat a més no poder. Corria el minut 20 de la segona mitja i el marcador reflexava 5-36.
Dos minuts més tard, sense haver-se recuperat en un cop de càstig els davanters del Terrassa, sobre la línia de cinc munten un atac i entren per força la pilota altre cop dins, amb la següent transformació. 12-36. I només corria el minut 22!!!

Els jugadors de casa s’havien animat. Havien aconseguit sense jugar massa diferent al joc de la primera part, dos assajos. Però a més, els jugadors del Martorell tampoc feien res per millorar; se seguia sense pressionar en els cops de càstig, deixant que l’equip contrari guanyés metres i confiança, la tres quarts cada cop més desordenada pujaven esglaonats, com si fos el primer any de competició, o com si amb ressaca haguessin arribat al partit. Els placadors esperen al jugador ben drets i esgarrapen en comptes de tirar-los a terra. Els davanters en jugades obertes es quedaven endarrerits, fet que fa que les seves funcions les hagin d’ocupar altres jugadors deixant espais a tot arreu... era el moment precís per establir la tercera marca que deixés als de casa a menys de 15punts de diferència. I gairebé així succeeix.

Corre el minut 29 de la segona i el Terrassa imparteix el mateix ritme de joc que en anteriors jugades, els de fora es veuen superats en cada envestida i només se senten els “ay” de la grada que segueix al Martorell. En aquestes un jugador del Terrassa trenca per darrer cop la defensa tova dels de fora i es llença desequilibrat dins la zona d’assaig. Al tocar el terra cau de costat i la pilota encara a les mans  del Vallès es pispada amb astúcia per l’11 del Martorell, que entre el rebombori es gira per mirar que pita l’àrbitre que li dóna l’OK i comença l’escapada. Ningú més a part del 15 el segueix i després d’arribar a la z.22 de l’equip contrari li deixa la pilota penjada perquè l’arriere entri fins dins de marca, salvant el que podria haver estat el 19-36 i fent pujar el 19-41. Gran actuació dels dos jugadors, que es recolzaren mútuament.
Minuts més tard entra en el lloc del tocat Raul el Pau, però amb el que queda de partit només pot intervenir en un parell de jugades.

Al Terrassa això els hi cau com una gerra d’aigua freda i comencen a divagar tot el que resta de partit.
L’última jugada del partit, entre el desconcert de l’un i l’altre, fa que el 4 dels de Martorell  tregui una pilota d’una agrupació sobre la línia de 5m i entri amb tot, pujant al marcador el 12-48 definitiu (amb la transformació posterior de Nelson).

Acaba el partit amb una sensació bastant dolenta, ja no en el tema físic, més en tema de joc col•lectiu on fa falta algú que dugui la batuta i posi a cadascú en el seu lloc. A favor l’estat físic, sobretot dels davanters, que van jugar un partit sencer intercalant melés amb touches durant gairebé els 80minuts i que encara corrent el minut 70 es podien marcar una carrera. Però fa falta molt més ordre, sobretot en jugades defensives i jugades obertes, on no es veu gaire coordinació.
Però això no està ja en les meves mans, jo només escric el que es veu des de la grada i des de el meu punt de vista.

Bona tarde a tothom i preparem-nos mentalment pel partit següent.