Amb un equip plagat de baixes dels jugadors habituals i amb una banqueta i el camp ple de Joves incorporacions, s'enfrentava el dissabte el Martorell contra un equip molt conegut a la categoria, sobretot pels anys que fa que hi és.

Els visitants 15 com sempre, sense colaboracions externes, ni tant sols de jutges de joc (assignats per la FCR o "abanderats"), aquest cop tampoc:

1.-M.Olavarria; 2.-G.Viñau; 3.-L.Marias; 4.-Hanzou; 5.-B.Field; 6.-G.Puerta; 7.-R.delAmo; 8.-M.Amat; 9.-M.Dalmau; 10.-A.Castro; 11.-Adrià; 12.-Dowy; 13.-Guille; 14.-Franc; 15.-R.Martin

El dia era per demostrar que erem un equip i que en circunstàncis dures com les d'aquesta temporada, amb lesions incorporades, podíem demostrar que ens ensortiríem igual.
Davant, com deiem, un equip que durant la primera part va posar tota l'empenta que tenien i amb davanters forts i experimentats que sabien què es jugaven i com fer mal al contrari, fins i tot ficant el dit a la llaga o a l'ull en el millor dels casos, feia retrocedir al Martorell fins a la seva mitja zona del camp. Una compacta davantera dirigida per un 9 ben jove feia que els 7 restants avancessin fins a la 22 defensada pel Martorell, bé, la veritat és que no sé on col.locar el que sobra, ja que sent 8 els davanters més un 9, i amb sis jugadors de 3/4, no sabria encara on col.locar l'àrbitre, que només li faltava celebrar els avants del Martorell quan s'escapava cap a la zona d'assaig contraria.

Si més no, era igual, perquè a això ja estava acostumat el Martorell. I davant la seva 3/4 que avançava metres cada jugada parada, tot invisible pel jutge de camp, tot i així el joc dels seus era neutralitzat per la defensa dels de fora.
Cal esmentar el treball defensiu altre cop, que amb bona col.locació i sense por frenaven les incursions als de casa. Cal doncs parlar dels placatges de Hanzou a 7m de marca d'un jugador en una escapada de melé en mig camp, corria el minut 4 i seria el predominant aquestes jugades.
Els d casa llençaven els seus jugadors contra el mur que plantaren els de Martorell davant de la linia d'assaig. Eren com "Kamikaces", sense altre objectiu de menjar-se la pilota i arribar el més lluny possible. I la defensa dels de fora, molt lenta, deixava agafar embrancida a la 3/4 contraria.

Alguna pilota xutada correctament pel 10 del Martorell feia agafar aire als de fora, guanyar l'esquena i anar a jugar darrera de mig camp, com succeïa al minut 9. Però això desgastava a les davanteres que veien com no havia manera de poder recuperar una touch on el seu apertura se l'havia deixat.
Al minut 17 un xut del 12 després d'un slalom surt pel lateral de marca i deixa als de fora amb el crit a la gola. Però altre cop intentava la davantera lluitar en agrupacions i havia de desistir.
Amb els xuts de la 3/4 s'intentava defensar de la pressió el Martorell, però no acabava de sortir de 22.
I quan més a prop estava el Sitges de ficar-se dins, més aguditzat estava el sentit de l'àrbitre, que veia entrades laterals en paquets del 9 del Martorell; així com al min.20 on es cobrava un Cop de Càstig a 10m. per lo abans esmentat.
Xut sortiria desviat. I és que el joc estava desfondant als davanters i tot i a estar a 10m els jugadors veien més viable l'intentar sumar encara que fos 3 punts, a no jugar tot i lo a prop que estaven.
Des de aleshores, tot i quedant molt encara, només es jugava a 22 contraria. No es recuperaven pilotes i no hi havia més que infraccions dins de 22.
Semblava que el temps no corria i les internades cada cop més habituals fins que al min.30 arribà el premi pels de casa per tot el treball en atac realitzat i enalització pels placatges tous pel cansat Martorell. Penetració dins de la zona d'assaig que materialitzava amb un xut perfecte en 7 punts pel Sitges. Que van festejar d'allò més.

Després del discurs del capità vermell-i-negre semblava que s'esvalotaren els jugadors de fora, i amb una jugada de picaresca del veterà jugador, en el minut 36 i amb la relaxació dels de casa, en una pilota bombejada del saltador al 9 en un offside favorable al Sitges, recupera l'oval i surt disparat cap a la zona d'assaig, deixant pel camí a tres integrants de l'equuip defensor, que ben bé no saben com parar l'internada.
Representava el 7-5, ja que el xut escorat a la dreta de l'atac dels de fora, no és transformat pel xutador.

Però poc duraria l'alegria, ja que els de casa amb tota la rabia fiquen un altre home amb la pilota dins la 22 contraria i després d'un placatge d'on el placador triga una eternitat a sortir, l'àrbitre contempla Cop de càstig. Sota pals aproximadament, escorat un terç a la dreta de l'atac del Sitges.
El seu capità ho veu clar, cada cop les forces són menys i els placatges del Martorell massa eficaços; xut a pals des de la distància. La pilota entra entre els verticals i sumen 3 punts més al marcador global 10-5 reflexa l'imaginari i només 2minuts per intentar anar al descans, pensen ambdos equips que ja estan cansats.

Però encara queda temps per somiar. I és que en una touch a mig camp favorable als de fora es miraculosament recuperada i fa avançar als vermell-i-negres fins a 10m de la zona d'assaig amb lluita, estaven deixant l'últim alé, quan els de casa empenyen al jugador i l'envien fora. Es torna, ara a 10m, a fer una altre touch que és llançada parcial. Queden escassos segons de la primera part, i pot ser que sigui l'última jugada. La decissió del capità és clara: Melé a 10m.
S'introdueix la pilota, última jugada pensa l'àrbitre. La lluita dels vuit davanters fa que ni es mogui l'agrupació; els de casa ja estan cansats, massa com per seguir empenyent, i els terceres tot i la força que fan de braços per girar-la no arriben a temps. La pilota s'obre a la dreta de l'atac del Martorell. La pilota és un misil, corre per les mans com si cremés. És veritat que no s'avancen metres perquè les passades són endarrerides, però es creen espais al davant; tants espais que després de redoblar-se part de la 3/4 dels de fora i sense gairebé poder recolocar l'equip defensor els seus terceres , l'ultima passada deixa sol al ala... però aquí un cop més uns dels protagonistes de l'encontre deixa la seva pinzellada i és cobra pase avançat. Vist des de 20m, un autèntic falcó, però cal saber si és ell qui la veu o és l'actor figurant, amb ulleres de sol a les 17h amb el sol caigut que està a la banda qui ho visiona.
No hi ha temps per més en aquesta primera part. Però no us perdeu les següents actuacions d'aquest parell, seran per treure's el barret.

Comença sense gaire dilació la segona part. L'alineació del Martorell és la mateixa. L'estat físic d'aquests nois i el poder de recuperació són inmillorables.
Després de la xerrada evident i d'indicacions tècniques que necessitaven, la linia de 3/4 es posa a treballar de valent. Hi ha un seguro al darrera que es diu Raul, no cal esperar a que ells estiguin a sobre per placar-los, sel's ha de pressionar, i així ho comencen a fer.

Al primer minut, no deixen gaire ni col.locar-se al contrari que una pilota oberta cap a la dreta de l'atac del Martorell passa de ma en ma que els terceres ben col.locats redoblen. L'última passada per deixar altre cop a l'Adrià sol, és cobrada com avant sortint de les mans de Gus. Ja hi tornavem a ser. La pilota s'introdueix a la melé i el rebutxada sota la pressió dels vermell-i-negres fins a la zona de 22 de Martorell.
Tornen la envestida altre cop, davanters i la linia profanen altre cop la zona defensiva dels de casa. I això només acabava de començar.
No poden treure l'assedi a la seva 22 els de casa i en set minuts es pasen jugant a aquesta zona. Només els xuts cap a mig camp donen aire al Sitges.
Tant és així que al minut 47 un cop de càstig centrat, a 20m de la zona d'assaig és transformat a través d'un xut pel 15 del Martorell.
10-8 en el còmput general, i encara quedava partit. I a ells els començava a fer falta treure gent de la banqueta.

Minut 54 i es produeix el primer canvi dels de Martorell, entra M.Gibert pel desfondat primera linia M.Olavarria, que havia donat tot a la primera part. Un reforç en les jugades aturades, un pulmó.
Corre el minut 58 i una pilota que havia sortit esfereida és recuperada pel 15 que porta a l'equip a jugar a 22 altre cop, però.... sorpresa? no ho hauria de ser; després d'obrir a l'esquerra tota la pilota, l'últim pase es cobrat com a avant mentres l'àrbitre sembla que li falta aire fins i tot per xiular... BRAVO deuen cridar per dins els de casa!
La melé es girada i la recuperació de l'introducció porta a que el jugador surti per fora amb la pilota. Una altra actuació de mèrit pel dueto de jutges.

Al minut 62 una desgraciada fricció dels que ja es buscaven desde feia estona, fa que aquests segons centres veguin la groga, després d'agresions mutues.
Jugant amb 1 de menys cada equip, sembla que les inseguretats creixen i una pilota recuperada per l'ala del Martorell a sobre la linia de 22, és enviada amb un xut desastrós sobre els 30m defensius i ademés centrada. La seva linia obre correctament cap a l'esquerra però en l'última recepció cau al terra i se salva el que podria haver estat un fet aniquilador pels de casa.

Minut 65 i l'atac del Martorell fa encara molt de mal al Sitges que veu com cada jugada és interceptada per la rapidesa en la que la defensa actua i la 3/4 de Martorell mou fins trencar la linia defensiva. Un clar exemple en la jugada que M.Gibert corre des de la linia de 10m després de mig camp i amb la ma estesa va refusant fins a 4contraris i es planta a 22metres per brindar-la en safata a Raul que el seguia, que fixa a qui era uns dels últims jugadors i passa a Franc per aquest entrar sol. En el camí es troba a algun contrari més que l'empeny gairebé sobre marca cap a fora... el linier interpreta que és dins, però no us oblideu del principal actor de la peli. I desde 15m decideix que no se sumen els 5punts perquè ha trepitjat la linia de cal.
Potser li va assenyalar el linier dels de casa que estava a l'altre banda, qui sap?
DESESPERANT...!

En una melé a mig camp, fruit de la tensió i de lo dur que era ja el joc, cau el 9 del Martorell. Es resent del bessó i la banqueta fa el segon moviment. Entra en el seu lloc Jonathan, que ocuparà la banda, mentres que Franc reemplaça la posició de 9 de M.Dalmau.

Les forces en la davantera mesurades durant tot el partit deixen ben clar que el joc es podria decidir en accions a l'atzar, per imprecisions o en jugades a pilota parada. I és així com el capità dels de fora, estant a 40m en una pilota relativament centrada proposa que un cop de càstig sigui provat de llençar a pals al minut 76 aproximadamet.
El xut no agafa la força suficient i tot i que ben dirigit anava, cau a 10m dels pals.
Quedava molt poc temps, i només estavem 2punts per sota en el marcador.

Jugada interesant la del Martorell que penetra després d'una touch, que desde feia estona el Sitges ja no saltava. La davantera ho posa tot i M.Amat arriba a zona d'assaig entre un rebombori de gent i baixa la pilota. L'àrbitre no ho veu clar, dicta que hi ha mà sota pilota i es torna a començar entre els crits de l'aficionat.

Els minuts avancen, és l'última del partit i el Martorell es troba de nou amb el que pot ser una gran jugada per guanyar el partit:
Cop de càstig a 22m que decideixen tirar a pals. El xutador es prepara. La linia i tots els davanters estan darrera la pilota per sortir corrent per recolzar-la. El xut del 15 es desvia i s'escora a la dreta de l'atac del Martorell... sembla que aquí s'acaba, però apareix fletxat el num12 que l'atrapa al vol. Ben apresa estava la lliçó que una pilota així no es podia mai deixar com a perduda, i seguint els concells que sempre es van inculcar Dowy agafa la pilota mal dirigida i entra amb empenta dins de la zona d'assaig.
L'àrbitre es dirigeix al punt amb el braç aixecat mentres veu com els jugadors del Sitges es posen les mans al cap veient el desastrós final de tanta lluita. No sé si fou just aquest final per tant d'esforç però... però.... un segon... sembla que algo no va bé...
A les 18.36 de la tarde, amb el sol ben caigut, amb una tènue il.luminació del camp apareix de nou el personatge alopècic de la bandereta que després d'haver corregut al costat del 12 del Martorell, asenyala tornant enrera que aquest jugador havia sortit per davant de la pilota.

El rebombori que es munta no cal relatar, ni les increpàncies a l'àrbitre quan diu que no estar segur ni del que assenyalava, ni sap si ho està fent bé segons el reglament. Els de Sitges fins i tot van demanar disculpes per l'arbitratge, els honora però no és suficient.
Suposo que és un resultat més de la desgràcia d'escola d'àrbitres, que deixa a ninots als camps amb uns pantalons que parlen de la Federació i que tenen por dels equips de casa.
Un missatge per aquests titelles és per tranquilitzar-los, la puta birra segur que se l'haguessin donat igualment si hagués estat més valent.

Una clase majestuosa de protagonisme: