Tot es preveia tranquil després de l'enfrontament dos setmanes abans de dos Titans de la categoria com era l'esquadró de Gòtics i els diables de Martorell, tot i la béstia que visitava aquest any per primer cop el fortí martorellenc.
Les sensacions transmeses a la graderia jugant fora 15 dies abans deixaven obertes totes les possibilitats per aquest partit.
Davant un recent descendit, un equip amb història, que temporades abans havia regentat categories encara no catades pels homes de vermell i negre. Un equip amb grans jugadors al camp i experimentats a la grada. Vells coneguts alguns.

Al camp, per part del Martorell i jugant com a:
1.-JoaquimC.; 2.-G.Viñau; 3.-LluisM.; 4.-BenF.; 5.-RicardP.; 6.-GusP.; 7.-JoseF.; 8.-MarcA.; 9.-KlausA.; 10.-OscarP.; 11.-RaulF.; 12.-Dowy; 13.-GuilleN.; 14.-DaniP.; 15.-NelsonM.;

A les 18h del dissabte 22 d'Octubre els equips saltaren al camp. Els primers minuts van ser de tanteig, amb anades i tornades dels dos equips. Però la primera prova per mesurar els davanteres no va trigar massa, en una melé a prop de la 22 contraria els vuit del martorell van pugnar una pilota que a partir de llavors es tornaria boja de tantes mans per les que passaria de l'equip vermell-i-negre.
La linia va començar a treballar, a moure a l'equip contrari cap a un cantó i cap a l'altre, els moviments orquestats pel 9 del martorell feien, juntament amb la duresa dels compassos dels davaters rera les notes, que cada pilota fos recuperada en les aturades dels jugadors contraris.
Cap nota vermell-i-negra desentonava, els tres quarts es movien sobre una partitura colocant cada pilota al seu lloc, com el que composa una tonada. Alguna interrupció de l'arbitre, que permetia recuperar l'alé als blaus, feia aixecar la grada per poder agraïr el recital als de casa.

Pilotes aèries dividides, pugnades pels tres quarts, que provocaven indecisions dels qui les recepcionaven rera la linia de pressió de la contraria.
Jugades indefinides pels davanters que veien com les pilotes passaven a mans del 69 de Martorell en agrupaments, tretes pels segones i flankers del Martorell.
Internades dels ales de martorell que guanyaven metres a esquenes dels badalonins.
I de nou,... l'ensordidor crit de la grada.

Al minut 20 de la primera, el marcador reflexava un 5-0 a favor dels de casa, un cop de càstig seguit d'un assaig que no va ser transformat. Aquest no anava a ser un dia pels xutadors de cap dels dos equips.
No era prou, però jugant tant de temps a la meitat del camp contrari savíem que havia de donar els seus fruits. I així va ser com a dos minuts de la finalització de la primera meitat, i just després d'un errant xut com a cop de càstig , una escapada de l'11 del Martorell, amb dedicatoria inclosa, feia pujar el 10-0 amb el que s'acabarien els 40 primers minuts.
Altre cop la grada va embogir...!

La segona part va començar algo més moguda. Els minuts passaven i els blaus començaven a veure que el marcador i el rellotge els hi eren desfavorables.
Les jugades cada cop eren més pujades de tó, placatges al límit, enganxades en les agrupacions; això podia provocar imprecisions i actes fortuits com el que al minut 48 al Clau del Badalona va penalitzar: una guitza en un agrupament al 10 del Martorell, quan aquest intentava separar-se d'un paquet, va emputjar a l'àrbitre a prendre la decissió d'expulsar-lo del camp.

Aquest fet va desencadenar un cert nerviosisme en el joc dels de casa, que van aprofitar els contraris per al minut 52 fer pujar els seus cinc primers punts al marcador, en una jugada que ni l'àrbitre va veure clara. Fet que va fer engrescar als seus seguidors, que ja patien.

Els diables sabien que havien de templar els seus nervis, jugaven amb un home més al camp.
Un primera linia del martorell (JoaquimC.) va haver d'abandonar al minut 57 a favor de MarcG., amb unes molèsties al genoll que van impedir continués.

Després l'assaig del 13 quatre minuts més tard, al 61. 15-5 pels de casa, una brisa d'aire pur.
Imprecisions, joc obert per ambdos cantons.
La grada veia com el recital perdia força a 19minuts del final pels de casa. I es que en un concert, no hi ha lloc per més d'un director. I a Martorell estava agafant força la tonalitat blava. Tant és així que 5minuts més tard els forasters van internar dins la zona de marca una altra pilota, el 15-10.
Massa a prop estaven els 14contraris. Una altra errada del Martorell, i ara els quedava menys de 15minuts per rectificar. I un altre company tocat ha de enretirar-se, entra Hanzou en el lloc de RicardP.
No podien deixar marxar als visitants, encara que fos, amb un bonus defensiu. Ja ni pensar en la derrota...

14minuts pel final i, de cop i volta, en una melé a 10metres de la nostra, la foscor. El camp va quedar en la més plena penombra quan van apagar-se els focos del camp.
Va ser doncs quan la grada va aixecar-se, va mirar els ulls dels companys, familiars i amics que estaven al camp, i van decidir emputxar juntament amb ells cada ruck, cada internada, cada maul, cada jugada fins que l'àrbitre pités el final.
Els ànims de l'afició visitant van ser enmudits pels crits, càntics i aplaudiments dels de casa.
Les jugades van començar a trenar-se altre cop, quasibé tant miraculós com el tall de llum del mnut 76. Els jugadors amb l'alé dels seguidors van desenterinyar l'espés embull dels contraris.
Van començar a jugar altre cop a la 22 contraria. Com si del minut 40 fins després de la represa de la llum no hagués hagut joc, els diables van anar trencant la defensa, cada cop més a prop de la linia contraria, a la vegada cada cop menys temps.

I quan el marcador apuntava ja el minut 84, última jugada del partit. Replegament dins de 22 de la contraria pel Martorell.
Des de la grada es va veure igual que una papallona quan surt del capoll, amb la mateixa llum però vestit de vermell i negre. L'aparició d'un noi amb tant sols 3anys de rugby, un 2 en l'esquena, com empentat pel sentiment, coloca sota el pal dret de la linia contraria l'oval.

M'és difícil descriure la cara dels aficionats, seguidors, companys i altres assistents de la grada. Només recordo el moment de silenci i l'esclat posterior d'alegria. Noto com els pulmons se'm van buidar amb l'últim crit i és que el Martorell va a tornar a escriure una gran tarde de rugby al Torrent de Llops.

Gràcies de nou per tot,
gràcies a tots de nou.