Avui era un partit per no perdre-se’l. Dos equips, una pilota i tanta adrenalina que fins i
tot ha guanyat protagonisme als actes esportius que es realitzaven en instal·lacions adjacents
al camp.

Un Sitges que aquest cop venia sense gent del primer equip ha trobat al davant a un equip molt
més ordenat que el que ens tenia acostumats a veure.

Una davantera molt ferma amb alguna imprecisió per no treure aquest AY del cor, però molt
compacta a les melés i molt ordenada en atac.

Una línia de tres quarts que han sabut estar ordenats en totes les fases de partit amb la grata
sorpresa del que pot arribar a ser un bon “15”, un noi amb moltes ganes i molt ordenat, amb
bones cames i sense arronsar-se davant ningú, un espigat “arriere” que amb la confiança de
l’entrenador de ben segur que el veurem assajar el que avui ha estat gairebé a punt de realitzar.
Ànims des d’aquí Ricard!!

Doncs el partit com bé us dic ha estat d’infart. Els primers minuts han estat per mesurar forces
els uns contra els altres, però la melé ha deixat en evidencia molt de la seva davantera.

Un joc de subterrani ha estat marcant tots els enfrontaments en els que han estat disputant la
pilota; enfonsament de paquets per part dels davanters i moltes mans als mateixos, han sigut
decisius perquè el Martorell no pogués avançar amb normalitat cap a camp contrari.

A la mitja part els marcadors anaven ajustadíssims amb un 10-12 a favor de l’equip visitant,
però l’equip ha sabut anar tot el partit a remolc, sense desesperar massa i amb una davantera
ordenada i orquestrada per una coneguda cara que feia temps no ens visitava. Un O. Rovira
amb el 49 a l’esquena que ha merescut els minuts que l’entrenador li ha deixat, ara només li
falta el tornar-se a trobar amb el seu estat físic i no perdre el caràcter que sempre l’ha fet destacar.

Al inici de la segon part amb un home a sota pals en una decisió pressa al final dels primers 40 minuts
per l’àrbitre ha començat el Martorell com mai ho ha deixat de fer en tot el partit, colpejant al contrari
com millor ho sap fer, amb el treball de davantera. Poc els ha calgut esperar perquè aquest esforç es
veiés recompensat, ja que al quart d’hora del segon temps ha tornat a endur-se el gat a l’aigua amb
una transformació de la davantera novament que ha estat polèmica en el moment de la transformació.
Però que l’àrbitre ha concedit tot i les queixes del Sitges.

Ràpidament l’eufòria ha estat calmada amb la consecució d’un assaig marca de la desconcentració que
de vegades envaeix als jugadors, i és que 3 si no 4 minuts més tard una tres quarts del Sitges s’ha ficat
entre línies del Martorell.

Tot i així el partit ha continuat i mentre els jugadors visitants anaven mirant el rellotge per sortir del camp
de Torrent de Llops, la davantera del Martorell ha lluitat i lluitat fins al minut 34 ficar-se dins la seva 22.
On fase rere fase han lluitat una pilota que tots els acostumats a veure partits del Martorell, no donàvem
crèdit. Enfonsament de paquet rere enfonsament de paquet l’àrbitre feia jugar al Martorell a cinc metres
de línia d’assaig.

Fins al minut 40+2 el patiment ha durat. Una melé, l’última del partit i de les fases del Martorell dins dels
10 metres del Sitges, ha estat conduïda pel 8 accidental d’avui fins a sota de pals.

El partit estava conclòs, el Martorell amb un avantatge de 3 punts es feia amb el partit. La grada ha embogit,
els jugadors gairebé no ho podien creure. Més de 10 fases seguides per al final poder entrar i veure que és
possible, que un Sitges sense extres no és superior a un Martorell inspirat.

Gràcies de tot cor pel partit, uns dels més calents i entretinguts dels que ara mateix recordo. De l’1 al 15,
gràcies per aquest matx!!


Quintí C. a 17-01-2010