Tarde freda de dissabte 5/11/2011.

Entrat ja en el calendari el nou Movember, quina millor manera de passar la tarde, que gaudint del joc del Martorell, aquest cop fora de casa.

Igual que el temps va retardar la pluja anunciada, el joc que portava el Martorell encarrilant partit rere partit, també es va fer esperar. Part per mèrit del contrari que va començar molt fort. I potser per jugar en un emplaçament que em recordava més al pati de presons que a un terreny on es practiqui esport; així s'entén en part que no hi vagi ningú dels de casa a animar.

O potser perquè en desplaçaments anteriors ja s'havia patit en el camp que descansava sota aquella catifa plastificada i enreixada. O potser pels nervis de l'àrbitre, al qui no vull fer al·lusió.

Tot i així, com deia, el Martorell ens van fer esperar als aficionats (per cert, els únics que ens hi érem, però d'això ja en parlarem més endavant) al joc que ens tenia acostumats.

Amb un equip carregat de canvis i novetats en el 15 inicial, gent nova que s'estrenava en un partit oficial i amb merescudes actuacions, tot sigui dit; començava el partit en la gàbia número “pfff” de l'emplaçament que hi ha sobre el magnífic camp de l'antiga Teixonera al districte d'Horta-Guinardó.

Al camp, per part del Martorell i jugant com a:
1.-MiquelO.; 2.-G.Viñau; 3.-LluisM.; 4.-BenF.; 5.-RicardP.; 6.-GusP.; 7.-RogerA.; 8.-MarcA.(1assaig); 9.-KlausA.; 10.-OscarP.; 11.-RafaelE.(2assaijos); 12.-Dowy; 13.-GuilleN.; 14.-Adrià.; 15.-NelsonM.(1assaig);

A la banqueta:

MarcG.; MiquelD.; Hanzou; DaniP.; Castro; PauG.; Jonathan; Fran.

Els primers minuts feien preveure que el partit anava a ser molt disputat. És cert que mentre passava el temps i les accions contraries començaven a materialitzar-se, cada cop es podia seguir creient menys que la cosa pogués funcionar. La seva defensa pressionava la nostre tres quarts, que semblava que es cansava de demanar oportunitats a la davantera, però sense èxit.

Els minuts avançaven i un cop de càstig, escorat a la dreta de la 22 visitant, deixava entreveure les intencions dels de casa. Altre cop, per sort d'alguns i desgràcia d'altres, el cap de setmana no va ser gaire beneficiós pels xutadors. Així el xut va sortir desviat.

Però instants després, rere una desafortunada actuació; potser imperdonable d'un tres quarts dels de vermell, va fer pujar al marcador “fictici”, tot sigui dit; el 5-0 pels de casa:

Una pilota dins de zona de marca, recepcionada perfectament pel 12 rere el xut a pals, va ser enviada prop de la 22 pròpia amb un xut centrat, que va fer que els Químics, amb la velocitat i inèrcia de poder córrer 22metres, entressin i assagessin.

Com deia, no era el dia dels xutadors, així aquest no va transformar el xut.

La cara dels jugadors amb un assaig tan matiner era un poema. La gent no semblava estar prou atenta, no estaven dins del partit. I 15minuts més tard, l'equip de casa ho va deixar altre cop evidenciat.

Una pilota desafortunada queda estesa a la 22 del Martorell, després de la fortuïta errada d'un jugador vermell i negre. Els nervis d'estar tant a sobre la línia contraria, fa que esgarri la passada a l'últim home del conjunt que estava corrents cap a ell.

No dóna temps a reaccionar i la defensa contrària recull aquest regalet del terra i entra a la zona d'assaig, plantant l'oval, i incrementant en 5 punts més el marcador.

Corria doncs vora el minut 20 de la primera part. I les cares eres d'allò més expressives. Ningú crèiem que sortir del forat, en el que nosaltres mateixos ens estàvem colgant, fos fàcil, i el partit començava a guanyar intensitat en el joc.

Empentes i joc subterrani, que l'àrbitre no sabia com controlar, feia que cada cop la grada s'anés escalfant. Ja no valia que l'àrbitre assenyalés i després intentés canviar la seva decisió, ni que la volgués equilibrar amb d'altres.

I així ens plantàrem al minut 25 de la primera part. Potser el punt d'inflexió abans del que al descans el tècnic visitant pogués dir.

En una trenada de la tres quarts, que fins llavors poc havia pogut fer, ja fos per desafortunades decisions alhora d'interpretar el manual de joc, per part d'uns; o per voler sempre entrar per davantera i sortidetes de melé a mig del camp; la línia va desplegar el seu joc vistós que ens havia algun cop deixat veure en altres ocasions. I després de la pilota viatjar per gairebé totes les mans de la tres quarts, arriba a l'ala que aquella tarde se li hauria de mencionar varis cops més.

I després d'intentar la penetració un i altre cop pel centre, aquest troba un forat que el deixa entrar a l'alçada de pals de la contraria, fent que pugés el 10-5 a 15minuts del final de la primera part.

Aquest assaig va suposar un cop d'aire pur pels pulmons dels jugadors, que veien com el ritme amb el que començaren els jugadors de casa començava a baixar. Els paquets eren cada cop menys disputats cap al final dels primers 40minuts, així que els de casa, intentant controlar el partit, van fer el que només un equip ferit podia fer en aquests casos, ja a 5minuts del final de la primera part, no jugar-se-la més i transformar un cop de càstig a 10 metres, que aquest cop sí va entrar.

Al descans van marxar els dos equips sense dilatar gaire més el rellotge, amb el marcador en un clar 13-5 pels de casa, i la sensació de desgast.

Als deu minuts del final de la primera, i sense gairebé temps perquè la grada s'assegués, el xiulet del desafortunat protagonista de la tarde va engegar la segona part del matx.

Aquesta segona part va començar amb un canvi. Fruit en part pel resultat i per decisió tècnica, el lloc del 14 va ser reemplaçat a favor del DaniP. Un canvi per experiència.

I sense temps per poder asseure'ns a la biga de fusta que teníem preparada per poder-ho fer a la part posterior de les banquetes, que també se li podria dir emplaçament descampat; rere una passada al lateral del esmentat abans ala 91, NelsonM. entra fins a la barraca fent embogir l'afició del Martorell: 13-10.

Era el segon assaig i encara i anar per sota, es veia una mica més aprop la fita de superar el marcador advers.

Després, com ja era desgraciadament habitual, una altra pilota que no entrava entre pals, la quarta de la tarde, però no l'última.

Una puntada de peu des de mig camp que recull la davantera del Martorell i que fa cavalcar fins prop de la 22 contraria. Una vegada més la davantera pren la decisió i quatre minuts més tard de l'última arrencada d'aclamació dels assistents, el número 8 del Martorell, MarcA., fa pujar el que representaria el 13-15 pels de fora. Una altra transformació desaprofitada.

La cara dels de Martorell ja tenia una altra tonalitat. Tot i que la davantera havia estat molt ferida per les contínues interrupcions, d'algunes il·lògiques; i els paquets on havien estat pugnant, encara els hi quedava força per anar cap a munt, lluitar i arribar allà on pretenien.

No gaire lluny de la meitat del segon temps, una actuació desafortunada, fruit del cansament dels davanters i en una melé a mig camp que el pilar del Químics va forçar per desestabilitzar, va obligar al tècnic dels de fora que el lloc del MiquelO. Fos reemplaçat per l'entrada del MarcG. Cosa que va donar aire a la davantera, que ja, com dèiem, li començava a costar fins i tot aixecar en els fora de banda.

Altre cop al minut 51 de la represa una bonica jugada de la tres quarts deixava camí lliure a l'ala per donar la que seria el punt de bonus pel Martorell en atac.

Com en un pacte de cavallers, i com a resposta a un regal que en la represa s'hagués signat, el número 15 del Martorell va sacrificar una pilota prop de la línia de fons de l'atac dels visitants per oferir-la en safata a l'ala.

Un gest de categoria, com la que gasten aquests dos companys d'equip. I com recordàvem mereixedors del bonus aconseguit amb aquest assaig. 13-20

Després de la celebració, corria el minut 51. El partit s'escalfava, els rivals veien com el Martorell anava davant del marcador i en jugades aïllades posava en algun que altre compromís a l'àrbitre, que mirava desesperat el seu rellotge, mentre decidia què fer després de xiular.

Placatges alts, mans als paquets, empentes i enganxades, defenses avançades en un i altre cantó. Detonants totes de que en menys de 10minuts dos jugadors estiguessin fora del camp per groga,.

¿Casualitat només que fossin del Martorell els damnificats quan era l'equip de fora el que anava per damunt en el marcador? No sé pas si mai ho aclarirem.

I així, jugant amb dos homes a fora i amb 7punts de diferència al marcador global, el temps passava i més nerviós era el partit.

Mirades per part de l'àrbitre al rellotge de polsera feia preveure que allò el superava massa.

Internades parades per la defensa del Martorell, que jugà fins al minut 71 en inferioritat, feien que cada cop fossin més agressives, dins de la legalitat, de l'equip de casa.

I l'aire cada cop més fred corria i feia preveure que plouria, d'un moment a un altre, però ni l'aigua arribava ni fruit donaven els atacs dels de casa, mentre el temps avançava.

Les pilotes dels visitants esperonades sortien de les botes dels xutadors que volien allunyar el perill, jugar a la meitat contraria. Indecisions per part d'uns i altres, feien caure les pilotes en les recepcions.

I així fou com el minut tant desitjat per l'àrbitre accidentat de l'encontre es reflexà en el seu crono.

I a la sortida de la pilota d'una melé a camp visitant que es va llençar fora, sense dilació va signar el final del partit.

No hi va haver temps per més. Per sort, semblava que havia arribat el seu moment de descans. El que semblava haver estat el seu partit inaugural, i que va acabar sent un suplici, havia finalitzat.

Victòria pel menys dolent o el menys perjudicat, com es vulgui fer la lectura. I cinc punts més pels de vermell i negre que van arrencar-los després d'aixecar un partit que se'ls havia posat molt en contra, gràcies en part per la veterania i per l'entrega de tots els jugadors.